3. Es deia Nabal, i la seva dona, Abigail. Abigail era assenyada i bella, però ell era un home dur i mal educat. Nabal era un calebita.
4. David, al desert, sentí a dir que Nabal esquilava les ovelles
5. i li va enviar deu homes dient-los:– Pugeu a Carmel, presenteu-vos a Nabal i saludeu-lo de part meva.
6. Digueu-li: “Que tinguis encara una anyada com aquesta, bona per a tu, bona per a la teva família i bona per a les teves propietats!
7. He sentit a dir que esquiles les ovelles. Els teus pastors han estat al desert amb nosaltres, i no els hem molestat ni els ha desaparegut res mentre eren a Carmel.
8. Pregunta als teus mossos i t’ho diran. Sigues, doncs, gentil amb aquests joves que venim en un dia tan assenyalat. Et preguem que donis a aquests servents teus i a David, el teu fill, el que bonament tinguis a mà.”
9. Els homes de David van repetir a Nabal, en nom de David, tot el que ell havia dit, i es van quedar esperant.
10. Nabal els contestà:– Qui és David? Qui és el fill de Jessè? Avui en dia hi ha massa esclaus fugitius del seu amo!
11. ¿És que haig de prendre el meu pa, la meva aigua i el bestiar que immolo per als meus esquiladors, i donar-ho a una gent que ni sé d’on són?
12. Els homes de David se’n van tornar, arribaren on ell era i li ho van explicar tot.
13. David ordenà llavors als seus homes:– Que tothom prengui l’espasa!Tots es van cenyir l’espasa, i David també ho va fer. Van pujar amb ell uns quatre-cents homes, mentre uns dos-cents es quedaven a guardar els bagatges.
14. Entretant, un dels homes de Nabal havia advertit Abigail, la muller del seu amo:– David ha enviat missatgers des del desert a saludar el nostre amo, i ell els ha tractat molt malament,
15. encara que ells sempre s’havien portat bé amb nosaltres: no ens han molestat mai, ni ens ha desaparegut mai res mentre hem estat amb ells fent vida al ras.
16. Més aviat ens han protegit, com una muralla, tant de nit com de dia, tot el temps que hem pasturat el ramat vora seu.
17. Pensa tu mateixa què pots fer, perquè a hores d’ara ja hauran decidit la venjança contra el nostre amo i la seva família. I l’amo és tan poca-solta que no se li pot fer entendre res.
18. Abigail s’afanyà a prendre dos-cents pans, dos bots de vi, cinc anyells ja preparats, cinc mesures de gra torrat, cent raïms de panses i dos-cents pans de figues seques, i va carregar-ho tot sobre els ases.
19. Després va manar als mossos que passessin al davant, que ella ja els seguia. Però no digué res al seu marit Nabal.
20. Abigail, muntada en un ase, anava baixant per un replec de la muntanya, mentre David i els seus homes venien en direcció contrària, i aviat es van trobar.