11. ¿És que haig de prendre el meu pa, la meva aigua i el bestiar que immolo per als meus esquiladors, i donar-ho a una gent que ni sé d’on són?
12. Els homes de David se’n van tornar, arribaren on ell era i li ho van explicar tot.
13. David ordenà llavors als seus homes:– Que tothom prengui l’espasa!Tots es van cenyir l’espasa, i David també ho va fer. Van pujar amb ell uns quatre-cents homes, mentre uns dos-cents es quedaven a guardar els bagatges.
14. Entretant, un dels homes de Nabal havia advertit Abigail, la muller del seu amo:– David ha enviat missatgers des del desert a saludar el nostre amo, i ell els ha tractat molt malament,
15. encara que ells sempre s’havien portat bé amb nosaltres: no ens han molestat mai, ni ens ha desaparegut mai res mentre hem estat amb ells fent vida al ras.
16. Més aviat ens han protegit, com una muralla, tant de nit com de dia, tot el temps que hem pasturat el ramat vora seu.
17. Pensa tu mateixa què pots fer, perquè a hores d’ara ja hauran decidit la venjança contra el nostre amo i la seva família. I l’amo és tan poca-solta que no se li pot fer entendre res.
18. Abigail s’afanyà a prendre dos-cents pans, dos bots de vi, cinc anyells ja preparats, cinc mesures de gra torrat, cent raïms de panses i dos-cents pans de figues seques, i va carregar-ho tot sobre els ases.
19. Després va manar als mossos que passessin al davant, que ella ja els seguia. Però no digué res al seu marit Nabal.
20. Abigail, muntada en un ase, anava baixant per un replec de la muntanya, mentre David i els seus homes venien en direcció contrària, i aviat es van trobar.
21. David s’anava dient: «He ben perdut el temps amb aquest enze. Li he guardat tot el que tenia al desert, no li ha desaparegut res, i ves com m’ho paga!
22. Però que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si abans de la matinada queda cap home a la propietat de Nabal!»
23. Quan Abigail veié venir David, va baixar corrents de l’ase i es prosternà davant d’ell amb el front a terra.
24. Després se li va llançar als peus, tot dient:– La culpa és meva, senyor. Deixa que la teva serventa parli, escolta les meves paraules.
25. Que el meu senyor no faci cas d’aquest poca-solta de Nabal, que és realment un “estúpid”, tal com diu el seu nom; efectivament, és un sac d’estupidesa. La teva serventa no va veure els homes que tu, senyor meu, havies enviat.