17. Quan David acabà de dir aquestes paraules, Saül exclamà:– David, fill meu, ¿és de debò la teva veu?I arrencà a plorar.
18. Després va dir a David:– Tu ets l’innocent, i jo el culpable. Tu sempre m’has fet bé, i jo, en canvi, sempre t’he fet mal.
19. Avui m’has demostrat on arriba la teva bondat: el Senyor m’havia posat a les teves mans, però tu no has volgut matar-me.
20. Quan algú té atrapat el seu enemic, ¿el deixa anar tranquil·lament? Que el Senyor et recompensi el que avui has fet per mi!
21. Jo sé de cert que tu seràs rei, i que en tu es consolidarà la reialesa d’Israel.
22. Jura’m, doncs, pel Senyor, que no exterminaràs la meva descendència ni esborraràs el nom de la meva família.
23. David li ho va jurar. Saül se’n tornà a casa seva, i David, amb els seus homes, va pujar al seu refugi.