12. Fixa’t, pare meu, mira a la meva mà la punta del teu mantell. T’he tallat la punta del mantell, però no t’he matat. Sàpigues, doncs, que no et vull mal, ni sóc cap rebel, ni t’he faltat en res. Ets tu qui vas a la caça de la meva vida per matar-me.
13. Que el Senyor faci de jutge entre tu i jo! Que em faci justícia contra tu! Però jo no em faré justícia amb les meves pròpies mans.
14. Tal com diu un proverbi dels antics: “Del culpable vindrà la paga de sa culpa.” No, no em faré justícia amb les meves pròpies mans!
15. Contra qui ha sortit en campanya tot un rei d’Israel? Qui persegueixes? Un gos mort, una puça solitària!
16. Que el Senyor sigui jutge i sentenciï entre tu i jo. Que examini i defensi la meva causa, que em faci justícia alliberant-me de les teves mans.
17. Quan David acabà de dir aquestes paraules, Saül exclamà:– David, fill meu, ¿és de debò la teva veu?I arrencà a plorar.
18. Després va dir a David:– Tu ets l’innocent, i jo el culpable. Tu sempre m’has fet bé, i jo, en canvi, sempre t’he fet mal.
19. Avui m’has demostrat on arriba la teva bondat: el Senyor m’havia posat a les teves mans, però tu no has volgut matar-me.
20. Quan algú té atrapat el seu enemic, ¿el deixa anar tranquil·lament? Que el Senyor et recompensi el que avui has fet per mi!
21. Jo sé de cert que tu seràs rei, i que en tu es consolidarà la reialesa d’Israel.
22. Jura’m, doncs, pel Senyor, que no exterminaràs la meva descendència ni esborraràs el nom de la meva família.
23. David li ho va jurar. Saül se’n tornà a casa seva, i David, amb els seus homes, va pujar al seu refugi.