3. Però els homes de David li van dir:– Si aquí, a Judà, vivim amb por, quant més si anem a Queilà a atacar les tropes filistees!
4. David tornà a consultar el Senyor, i el Senyor li va respondre:– Endavant! Baixa a Queilà, que jo posaré els filisteus a les teves mans.
5. David, amb els seus homes, anà a Queilà, atacà els filisteus, els va prendre el bestiar i els infligí una gran derrota. Així va salvar els habitants de Queilà.
6. També Abiatar, fill d’Ahimèlec, que s’havia refugiat prop de David, havia anat a Queilà portant l’efod.
7. Quan arribà a Saül la notícia que David havia entrat a Queilà, va exclamar:– Déu l’ha posat a les meves mans. Ell mateix s’ha tancat, ficant-se en una ciutat que té porta i forrellats.
8. Saül va mobilitzar tot el poble per baixar a Queilà i assetjar David i la seva tropa.
9. En saber que Saül preparava aquesta operació contra ell, David va dir al sacerdot Abiatar que li portés l’efod,
10. i va pregar així:– Senyor, Déu d’Israel, aquest servent teu ha sentit a dir que Saül té la intenció de venir a Queilà i destruir la ciutat per culpa meva.
11. ¿Baixarà Saül, tal com he sentit a dir? Senyor, Déu d’Israel, respon al teu servent, t’ho demano!El Senyor respongué:– Baixarà.
12. David preguntà encara:– Els principals de Queilà, ¿ens faran caure en mans de Saül, a mi i als meus homes?El Senyor va respondre:– Us hi faran caure.
13. Llavors David se’n va anar amb els seus homes, uns sis-cents. Sortiren de Queilà i erraven d’ací d’allà, a la ventura. Saül va rebre la notícia que David s’havia escapat de Queilà i va desistir d’emprendre la campanya.
14. David vivia a la regió desèrtica, en llocs inaccessibles, i s’instal·là a les muntanyes del desert de Zif. Saül no parava de buscar-lo, però Déu no va permetre que caigués a les seves mans.
15. David va saber que Saül havia sortit en campanya amb la intenció de matar-lo i es va quedar al desert de Zif, a Hóreix.
16. Jonatan, el fill de Saül, anà a trobar David a Hóreix. Va encoratjar-lo tot invocant Déu
17. i li digué:– No tinguis por. La mà del meu pare Saül no t’atraparà pas. Tu seràs el rei d’Israel, i jo seré el teu lloctinent. Fins i tot Saül, el meu pare, ho sap prou bé!
18. I van fer tots dos un pacte d’amistat davant el Senyor. David es quedà a Hóreix i Jonatan se’n tornà a casa seva.
19. Alguns de Zif pujaren a trobar Saül, a Guibà, i li van dir:– David està amagat entre nosaltres, en un indret inaccessible, a Hóreix, al tossal d’Haquilà, al sud del desert.
20. Baixa, doncs, quan vulguis, oh rei. Nosaltres ens encarregarem de fer caure David en mans del rei.
21. Saül respongué:– Sigueu beneïts del Senyor, vosaltres que us heu compadit de mi!
22. Aneu, assegureu-vos-en bé, esbrineu el lloc precís on es troba i qui l’hi ha vist, perquè, segons diuen, és molt astut.
23. Exploreu tots els racons on es pugui amagar i torneu per donar-me informacions segures. Si realment es troba a la regió, jo hi aniré amb vosaltres i escorcollarem tots els poblets de Judà.