11. ¿Baixarà Saül, tal com he sentit a dir? Senyor, Déu d’Israel, respon al teu servent, t’ho demano!El Senyor respongué:– Baixarà.
12. David preguntà encara:– Els principals de Queilà, ¿ens faran caure en mans de Saül, a mi i als meus homes?El Senyor va respondre:– Us hi faran caure.
13. Llavors David se’n va anar amb els seus homes, uns sis-cents. Sortiren de Queilà i erraven d’ací d’allà, a la ventura. Saül va rebre la notícia que David s’havia escapat de Queilà i va desistir d’emprendre la campanya.
14. David vivia a la regió desèrtica, en llocs inaccessibles, i s’instal·là a les muntanyes del desert de Zif. Saül no parava de buscar-lo, però Déu no va permetre que caigués a les seves mans.
15. David va saber que Saül havia sortit en campanya amb la intenció de matar-lo i es va quedar al desert de Zif, a Hóreix.
16. Jonatan, el fill de Saül, anà a trobar David a Hóreix. Va encoratjar-lo tot invocant Déu
17. i li digué:– No tinguis por. La mà del meu pare Saül no t’atraparà pas. Tu seràs el rei d’Israel, i jo seré el teu lloctinent. Fins i tot Saül, el meu pare, ho sap prou bé!
18. I van fer tots dos un pacte d’amistat davant el Senyor. David es quedà a Hóreix i Jonatan se’n tornà a casa seva.
19. Alguns de Zif pujaren a trobar Saül, a Guibà, i li van dir:– David està amagat entre nosaltres, en un indret inaccessible, a Hóreix, al tossal d’Haquilà, al sud del desert.