14. Ahimèlec va respondre al rei:– Qui hi ha, entre tots els teus oficials, tan digne de confiança com David? És el gendre del rei, cap de la teva guàrdia i honorat a casa teva.
15. No és pas la primera vegada que consulto Déu per ell. Però Déu me’n guard de conspirar! Que el rei no carregui aquesta falta ni a aquest servidor ni a la seva família, perquè el teu servent no sabia res d’aquesta conspiració, ni poc ni molt.
16. Però el rei va exclamar:– Moriràs sense remissió, Ahimèlec, amb tota la teva família!
17. Tot seguit el rei va dir a la guàrdia que l’envoltava:– Mateu els sacerdots del Senyor, perquè ajuden David! Sabien que fugia de mi i no l’han denunciat.Però els de la guàrdia reial no volgueren posar les mans sobre els sacerdots del Senyor.
18. Llavors el rei va ordenar a Doeg:– Mata tu els sacerdots!I Doeg, l’edomita, els va matar. Aquell dia van morir vuitanta-cinc homes que portaven la túnica de lli sacerdotal.
19. A Nob, poble dels sacerdots, Saül va fer passar a tall d’espasa homes i dones, infants i criatures de pit, bous, ases, ovelles i cabres; tots foren passats a tall d’espasa.
20. Només es va poder escapar un fill d’Ahimèlec, nét d’Ahitub, que es deia Abiatar. Va fugir, anà a trobar David
21. i li contà que Saül havia assassinat els sacerdots del Senyor.
22. David li digué:– Ja m’ho podia imaginar, aquell dia, en veure allà Doeg l’edomita, que segurament ho contaria a Saül. Jo sóc el culpable de la matança de la teva família.
23. Queda’t amb mi i no tinguis por. Qui vol la meva mort, vol també la teva. Al meu costat estaràs ben protegit.