5. David li va proposar això:– Mira, demà és la festa de la lluna nova, i jo hauria de venir a menjar amb el rei. Deixa’m amagar al camp fins demà passat al vespre.
6. Si el teu pare em troba a faltar, li dius que t’he demanat d’anar al meu poble, a Betlem, a celebrar-hi el sacrifici anual de tota la família.
7. Si el rei diu: “Està bé”, és un bon senyal; puc estar tranquil. Però si s’enfurisma, tingues per cert que ha pres una determinació contra mi.
8. Sigues-me fidel, ja que davant el Senyor has fet amb mi, el teu servent, un pacte d’amistat. I si sóc culpable, mata’m tu mateix. No cal que em posis en mans del teu pare.
9. Jonatan va respondre:– De cap manera! Si arribo a saber de cert que el meu pare ha pres un determini contra tu, t’ho comunicaré. No en dubtis gens!
10. David va preguntar a Jonatan:– Qui m’avisarà si el teu pare respon enfurismat?
11. Jonatan li va dir:– Vine, sortim al camp.Van sortir tots dos al camp.
12. Allà Jonatan digué a David:– Pel Senyor, Déu d’Israel, et juro que demà o demà passat en aquesta hora hauré aclarit què pensa el meu pare. Si tot va bé, t’enviaré algú per avisar-te.
13. Que el Senyor em faci caure al damunt tota mena de mals si no compleixo el que et dic: si el meu pare ha decidit res contra tu, t’avisaré i te’n podràs anar tranquil·lament. I que el Senyor sigui amb tu com va ser amb el meu pare!
14. Mentre jo visqui, demostra’m la fidelitat que el mateix Senyor avala, i si moro,
15. no retiris mai el teu favor de la meva família, ni tan sols quan el Senyor haurà exterminat de la terra tots els teus enemics.
16. I Jonatan va fer aquest pacte amb el casal de David: «Que el Senyor demani comptes als enemics de David!»
17. Jonatan va insistir a David que jurés per l’afecte que li tenia. Se l’estimava com a si mateix.
18. Després li va dir:– Demà és la festa de la lluna nova. Et trobaran a faltar, quan veuran buit el teu seient.