37. El noi va arribar on Jonatan havia llançat la fletxa, i Jonatan li va cridar de lluny estant:– Que no veus que és més enllà, la fletxa?
38. Corre, de pressa, no estiguis parat!El noi va recollir la fletxa i la va tornar al seu amo.
39. Ell no es va adonar de res, però Jonatan i David es van entendre.
40. Jonatan va donar les seves armes al noi i li va dir que les portés a la ciutat.
41. Quan el noi va ser fora, David va sortir del costat del turonet i es va prosternar amb el front a terra tres vegades. Després es van besar. Tots dos ploraven, l’un i l’altre; David era el qui més plorava.
42. Jonatan li va dir:– Vés-te’n en pau. Del que hem jurat nosaltres dos pel nom del Senyor, que el Senyor mateix en sigui testimoni entre tu i jo, entre la meva descendència i la teva per sempre.