25. El rei seia al seu lloc de costum, tocant a la paret. Jonatan seia al seu davant, Abner seia al costat de Saül, i el lloc de David quedava buit.
26. Però, aquell dia, Saül no va dir res. Pensava que tot era casual, que David no estava pur, que es trobava en estat d’impuresa ritual.
27. L’endemà, segon dia de la festa de la lluna nova, el lloc de David continuava buit. Saül va preguntar al seu fill Jonatan:– Com és que el fill de Jessè no ha vingut a l’àpat ni ahir ni avui?
28. Jonatan li va respondre:– David em va demanar amb insistència d’anar a Betlem.
29. Em va dir: “Deixa-m’hi anar, si et plau, perquè celebrem un sacrifici de família al poble, i el meu germà m’ho ha manat. Si m’ho permets, hi aniré i veuré els meus germans.” Per això no ha comparegut a la taula del rei.