19. Demà passat, baixa de pressa, vés-te’n a l’indret on et vas amagar l’altra vegada i queda’t a prop de la roca d’Èzel.
20. Jo tiraré tres fletxes en aquella direcció, com si fes punteria,
21. i enviaré un criat a recollir-les. Si li dic: “Mira, les fletxes són més ençà: agafa-les!”, pots venir; estigues tranquil que no hi ha perill; ho juro pel Déu viu.
22. Però si dic al criat: “Les fletxes són més enllà”, vés-te’n; el Senyor vol que te’n vagis.
23. Pel que fa a la promesa que ens hem fet, el Senyor en serà sempre testimoni entre tu i jo.
24. David es va amagar al camp.Va arribar la festa de la lluna nova i el rei es va entaular per a l’àpat.
25. El rei seia al seu lloc de costum, tocant a la paret. Jonatan seia al seu davant, Abner seia al costat de Saül, i el lloc de David quedava buit.
26. Però, aquell dia, Saül no va dir res. Pensava que tot era casual, que David no estava pur, que es trobava en estat d’impuresa ritual.
27. L’endemà, segon dia de la festa de la lluna nova, el lloc de David continuava buit. Saül va preguntar al seu fill Jonatan:– Com és que el fill de Jessè no ha vingut a l’àpat ni ahir ni avui?
28. Jonatan li va respondre:– David em va demanar amb insistència d’anar a Betlem.
29. Em va dir: “Deixa-m’hi anar, si et plau, perquè celebrem un sacrifici de família al poble, i el meu germà m’ho ha manat. Si m’ho permets, hi aniré i veuré els meus germans.” Per això no ha comparegut a la taula del rei.
30. Saül es va indignar de mala manera contra Jonatan i li digué:– Fill de mala mare! Ja ho sé prou! T’has fet amic del fill de Jessè, per a vergonya teva i de la que et va dur al món.
31. Mentre el fill de Jessè visqui sobre la terra, no estareu segurs ni tu ni el teu regne. I ara, fes-me’l agafar, perquè mereix la mort.
32. Jonatan va replicar al seu pare Saül:– Per què ha de morir? Què ha fet?