17. Jonatan va insistir a David que jurés per l’afecte que li tenia. Se l’estimava com a si mateix.
18. Després li va dir:– Demà és la festa de la lluna nova. Et trobaran a faltar, quan veuran buit el teu seient.
19. Demà passat, baixa de pressa, vés-te’n a l’indret on et vas amagar l’altra vegada i queda’t a prop de la roca d’Èzel.
20. Jo tiraré tres fletxes en aquella direcció, com si fes punteria,
21. i enviaré un criat a recollir-les. Si li dic: “Mira, les fletxes són més ençà: agafa-les!”, pots venir; estigues tranquil que no hi ha perill; ho juro pel Déu viu.