14. Mentre jo visqui, demostra’m la fidelitat que el mateix Senyor avala, i si moro,
15. no retiris mai el teu favor de la meva família, ni tan sols quan el Senyor haurà exterminat de la terra tots els teus enemics.
16. I Jonatan va fer aquest pacte amb el casal de David: «Que el Senyor demani comptes als enemics de David!»
17. Jonatan va insistir a David que jurés per l’afecte que li tenia. Se l’estimava com a si mateix.
18. Després li va dir:– Demà és la festa de la lluna nova. Et trobaran a faltar, quan veuran buit el teu seient.
19. Demà passat, baixa de pressa, vés-te’n a l’indret on et vas amagar l’altra vegada i queda’t a prop de la roca d’Èzel.
20. Jo tiraré tres fletxes en aquella direcció, com si fes punteria,
21. i enviaré un criat a recollir-les. Si li dic: “Mira, les fletxes són més ençà: agafa-les!”, pots venir; estigues tranquil que no hi ha perill; ho juro pel Déu viu.
22. Però si dic al criat: “Les fletxes són més enllà”, vés-te’n; el Senyor vol que te’n vagis.
23. Pel que fa a la promesa que ens hem fet, el Senyor en serà sempre testimoni entre tu i jo.
24. David es va amagar al camp.Va arribar la festa de la lluna nova i el rei es va entaular per a l’àpat.
25. El rei seia al seu lloc de costum, tocant a la paret. Jonatan seia al seu davant, Abner seia al costat de Saül, i el lloc de David quedava buit.
26. Però, aquell dia, Saül no va dir res. Pensava que tot era casual, que David no estava pur, que es trobava en estat d’impuresa ritual.