10. David va preguntar a Jonatan:– Qui m’avisarà si el teu pare respon enfurismat?
11. Jonatan li va dir:– Vine, sortim al camp.Van sortir tots dos al camp.
12. Allà Jonatan digué a David:– Pel Senyor, Déu d’Israel, et juro que demà o demà passat en aquesta hora hauré aclarit què pensa el meu pare. Si tot va bé, t’enviaré algú per avisar-te.
13. Que el Senyor em faci caure al damunt tota mena de mals si no compleixo el que et dic: si el meu pare ha decidit res contra tu, t’avisaré i te’n podràs anar tranquil·lament. I que el Senyor sigui amb tu com va ser amb el meu pare!
14. Mentre jo visqui, demostra’m la fidelitat que el mateix Senyor avala, i si moro,
15. no retiris mai el teu favor de la meva família, ni tan sols quan el Senyor haurà exterminat de la terra tots els teus enemics.
16. I Jonatan va fer aquest pacte amb el casal de David: «Que el Senyor demani comptes als enemics de David!»
17. Jonatan va insistir a David que jurés per l’afecte que li tenia. Se l’estimava com a si mateix.
18. Després li va dir:– Demà és la festa de la lluna nova. Et trobaran a faltar, quan veuran buit el teu seient.
19. Demà passat, baixa de pressa, vés-te’n a l’indret on et vas amagar l’altra vegada i queda’t a prop de la roca d’Èzel.
20. Jo tiraré tres fletxes en aquella direcció, com si fes punteria,
21. i enviaré un criat a recollir-les. Si li dic: “Mira, les fletxes són més ençà: agafa-les!”, pots venir; estigues tranquil que no hi ha perill; ho juro pel Déu viu.
22. Però si dic al criat: “Les fletxes són més enllà”, vés-te’n; el Senyor vol que te’n vagis.
23. Pel que fa a la promesa que ens hem fet, el Senyor en serà sempre testimoni entre tu i jo.