13. ni complien les obligacions dels sacerdots amb el poble. Quan algú oferia una víctima, mentre es coïa la carn, venia un criat del sacerdot amb la forquilla grossa a la mà,
14. l’enfonsava a la cassola, a l’olla o a la caldera, i tot el que treia, s’ho quedava el sacerdot. Així ho feien amb tots els israelites que acudien a Siló.
15. Pitjor encara! Abans que el sacerdot cremés per al Senyor el greix de la víctima, venia el criat i deia a l’home que oferia el sacrifici: «Dóna’m carn, que l’haig de rostir per al sacerdot. Ha de ser crua; cuita, no te la voldrà.»
16. Si aquell home li deia: «Que cremin primer el greix, i després pren tot el que et faci goig», el criat li responia: «No, dóna-me-la ara mateix o te la prenc per força.»
17. El pecat dels fills d’Elí era molt greu als ulls del Senyor, perquè tractaven sense respecte els sacrificis que li eren oferts.
18. Quant a Samuel, servia dins el santuari del Senyor. El noi anava vestit amb una túnica de lli.
19. Cada any, la seva mare li teixia un mantellet i l’hi portava, quan pujava a Siló amb el seu marit per oferir el sacrifici anyal.
20. Elí va beneir Elcanà i la seva muller, dient:– Que el Senyor et doni descendència d’aquesta dona, en recompensa d’aquell que va ser donat com a ofrena al Senyor.I se’n tornaren al seu poble.
21. El Senyor va afavorir Anna, i aquesta tingué tres fills més i dues filles.El noi Samuel creixia davant el Senyor.