12. Però els fills d’Elí eren uns desvergonyits. No respectaven el Senyor
13. ni complien les obligacions dels sacerdots amb el poble. Quan algú oferia una víctima, mentre es coïa la carn, venia un criat del sacerdot amb la forquilla grossa a la mà,
14. l’enfonsava a la cassola, a l’olla o a la caldera, i tot el que treia, s’ho quedava el sacerdot. Així ho feien amb tots els israelites que acudien a Siló.
15. Pitjor encara! Abans que el sacerdot cremés per al Senyor el greix de la víctima, venia el criat i deia a l’home que oferia el sacrifici: «Dóna’m carn, que l’haig de rostir per al sacerdot. Ha de ser crua; cuita, no te la voldrà.»
16. Si aquell home li deia: «Que cremin primer el greix, i després pren tot el que et faci goig», el criat li responia: «No, dóna-me-la ara mateix o te la prenc per força.»
17. El pecat dels fills d’Elí era molt greu als ulls del Senyor, perquè tractaven sense respecte els sacrificis que li eren oferts.
18. Quant a Samuel, servia dins el santuari del Senyor. El noi anava vestit amb una túnica de lli.