15. Saül tornà a enviar-los a veure si David hi era i els va manar que el portessin amb el llit i tot, per matar-lo.
16. Ells van entrar, però al llit només hi havia l’ídol, amb el coixí de pèl de cabra a la capçalera.
17. Llavors Saül va dir a Mical:– Per què m’has enganyat i has deixat fugir el meu enemic?Mical li respongué:– És que ell m’ha dit: “Deixa’m anar. No m’obliguis a matar-te.”
18. David, doncs, va fugir i es va sal-var. Anà a trobar Samuel a Ramà i va explicar-li tot el que Saül li havia fet. David i Samuel se n’anaren a viure a Naiot.
19. Algú va informar Saül que David era a Naiot de Ramà,
20. i Saül va enviar-hi emissaris a detenir-lo. Aquests van veure el grup de profetes en ple deliri profètic, i Samuel, dret al mig, que els presidia. Llavors l’esperit de Déu s’apoderà dels emissaris de Saül, i ells també es posaren a delirar com els profetes.
21. Ho van comunicar a Saül i en va enviar uns altres, que també es posaren a delirar. Saül n’envià un tercer grup i també es van posar a fer igual.
22. Llavors va anar personalment a Ramà. En arribar a la gran cisterna que hi ha a Secu, va preguntar:– On són Samuel i David?Li respongueren:– Són a Naiot de Ramà.
23. Però, mentre anava cap a Naiot de Ramà, s’apoderà també d’ell l’esperit de Déu i caminava tot delirant com els profetes, fins que va arribar a Naiot de Ramà.
24. Saül es va treure els vestits i també estigué delirant davant de Samuel com els altres profetes. Finalment, nu, es va desplomar i va romandre així tot aquell dia i la nit següent. Per això diuen: «¿També Saül figura entre els profetes?»