1. Saül va parlar amb el seu fill Jonatan i amb tots els seus consellers del seu propòsit de matar David. Però el seu fill Jonatan, que estimava molt David,
2. el va informar del pla:– El meu pare Saül et vol matar. Demà al matí vés amb compte i queda’t amagat en un lloc secret.
3. Jo sortiré amb el meu pare i l’acompanyaré al camp on tu seràs. Li parlaré de tu, veuré com va la cosa i t’ho faré saber.
4. Jonatan va parlar a favor de David al seu pare Saül. Li va dir:– Tu, rei, no has de fer cap mal al teu servent David. Ell no te n’ha fet cap a tu. Ben al contrari, la seva actuació t’ha estat molt profitosa:
5. es va jugar la vida per matar aquell filisteu, i aquell dia el Senyor va donar una gran victòria a Israel. Tu mateix, en veure-ho, te’n vas alegrar. Per què vols pecar vessant sang innocent, matant David sense cap motiu?
6. Saül va fer cas del que Jonatan li deia, i va fer aquest jurament:– Per la vida del Senyor, juro que David no morirà!
7. Jonatan va cridar David i li explicà aquesta conversa. Després Jonatan va portar David a Saül, i David va tornar a estar al seu servei com abans.
8. La guerra continuava. David va sortir a combatre contra els filisteus, i la derrota d’ells fou tan gran que tots van fugir.
9. Un esperit maligne enviat pel Senyor s’apoderà de Saül. Saül era a casa seva, assegut, amb la llança a la mà, mentre David tocava la cítara.
10. Saül intentà de clavar David a la paret d’una llançada, però David va esquivar el cop, i la llança quedà clavada a la paret. David es va escapar aquella mateixa nit.
11. Saül envià emissaris a casa de David a vigilar-lo, amb la intenció de matar-lo l’endemà al matí. Però Mical, la seva muller, el va avisar:– Si aquesta mateixa nit no t’escapes, demà t’hauran mort.