6. Unes polaines de bronze li protegien les cames, i portava penjada a les espatlles una javelina també de bronze.
7. El pal de la seva llança era com una plegadora de teixidor; la punta de ferro, sola, ja pesava sis quilos. Davant seu hi anava l’escuder.
8. Goliat es plantava allà al mig i cridava cap a les files d’Israel:– Per què heu sortit a combatre? Jo sóc filisteu, però vosaltres només sou esclaus de Saül. Trieu-vos un home que baixi a lluitar amb mi!
9. Si ell guanya i em mata, serem els vostres vassalls; però si guanyo jo i el mato, vosaltres sereu vassalls nostres i us haureu de sotmetre.
10. El filisteu afegia:– Desafio les tropes d’Israel. Que vingui un dels vostres i lluitarem tots dos!
11. Quan Saül i tots els israelites sentien aquestes paraules del filisteu, quedaven esbalaïts de por.
12. David era fill d’un efratita de Betlem de Judà que es deia Jessè i que tenia vuit fills. En temps de Saül, aquest home era un dels notables.
13. Els tres fills grans de Jessè havien anat a la guerra, a les ordres de Saül. Es deien Eliab, el primogènit, Abinadab, el segon, i Ximà, el tercer.