45. David li va respondre:– Tu véns contra mi amb l’espasa, la llança i la javelina, però jo vinc contra tu en nom del Senyor de l’univers, el Déu de les tropes d’Israel, que tu has insultat.
46. Avui mateix el Senyor et farà caure a les meves mans, et mataré i et tallaré el cap. Avui donaré les despulles de l’exèrcit filisteu als ocellots i als animals feréstecs, i tot el país sabrà que Israel té un Déu.
47. Tots els qui són aquí veuran que el Senyor no dóna la victòria amb l’espasa o amb la llança. El Senyor és l’amo de la guerra i avui us farà caure a les nostres mans.
48. Així que el filisteu s’avançà per enfrontar-se amb David, aquest va sor-tir dels rengles de l’exèrcit i corregué a plantar-li cara.
49. David va ficar la mà al sarró, en tragué una pedra, brandà la fona i va encertar el filisteu al mig del front. La pedra se li va clavar al front i ell caigué de cara a terra.
50. David havia vençut el filisteu i l’havia mort només amb la fona i una pedra, sense empunyar l’espasa.
51. Després va anar d’una correguda fins al filisteu, li tragué l’espasa de la beina i el va rematar tallant-li el cap. En veure mort el més valent dels seus guerrers, els filisteus van emprendre la fugida.
52. Llavors els homes d’Israel i de Judà llançaren el crit de guerra i es posaren a perseguir-los fins a arribar a Gat i fins a les portes d’Ecron. Per tot el camí de Xaaraim, fins a Gat i fins a Ecron, hi havia cadàvers de filisteus.
53. Els israelites van parar de perseguir els filisteus i van tornar enrere per saquejar el seu campament.
54. David va agafar el cap del filisteu i el portà a Jerusalem; les armes, se les quedà a la seva tenda.
55. En veure que David sortia a lluitar contra el filisteu, Saül havia preguntat a Abner, el general en cap de l’exèrcit:– Abner, de qui és fill, aquest noi?Abner havia respost:– No ho sé pas, oh rei. És tan cert com tu vius!
56. El rei havia insistit:– Informa’t tu mateix de qui és fill aquest jove.