39. Sobre l’armadura, David es va cenyir l’espasa. Però quan provà de moure’s, no podia, perquè no hi estava avesat. Digué, doncs, a Saül:– Amb tota aquesta ferramenta a sobre, no podria caminar. No hi estic acostumat.I es va treure l’armadura.
40. Prengué el seu bastó, va triar cinc palets ben llisos del torrent, se’ls ficà al sarró i, amb la fona a la mà, va avançar cap al filisteu.
41. El filisteu, precedit del seu escuder, anava acostant-se a David.
42. Llavors, fixant-se en David, el va menysprear: no era més que un xicot de cabell roig i de bona presència.
43. I li va dir:– ¿Et penses que sóc un gos, que véns amb aquest bastó?El filisteu es posà a maleir David en nom dels seus déus.
44. Després li digué:– Vine, que donaré la teva carn als ocellots i als animals feréstecs.
45. David li va respondre:– Tu véns contra mi amb l’espasa, la llança i la javelina, però jo vinc contra tu en nom del Senyor de l’univers, el Déu de les tropes d’Israel, que tu has insultat.
46. Avui mateix el Senyor et farà caure a les meves mans, et mataré i et tallaré el cap. Avui donaré les despulles de l’exèrcit filisteu als ocellots i als animals feréstecs, i tot el país sabrà que Israel té un Déu.
47. Tots els qui són aquí veuran que el Senyor no dóna la victòria amb l’espasa o amb la llança. El Senyor és l’amo de la guerra i avui us farà caure a les nostres mans.
48. Així que el filisteu s’avançà per enfrontar-se amb David, aquest va sor-tir dels rengles de l’exèrcit i corregué a plantar-li cara.
49. David va ficar la mà al sarró, en tragué una pedra, brandà la fona i va encertar el filisteu al mig del front. La pedra se li va clavar al front i ell caigué de cara a terra.
50. David havia vençut el filisteu i l’havia mort només amb la fona i una pedra, sense empunyar l’espasa.
51. Després va anar d’una correguda fins al filisteu, li tragué l’espasa de la beina i el va rematar tallant-li el cap. En veure mort el més valent dels seus guerrers, els filisteus van emprendre la fugida.