31. Però algú que va sentir el que David deia, ho comunicà a Saül, i aquest el va fer cridar.
32. David digué a Saül:– Que ningú no s’acovardeixi per aquest filisteu. Aquest servent teu anirà a lluitar contra ell.
33. Però Saül respongué a David:– Tu no pots posar-te al davant d’aquest filisteu i lluitar contra ell. Tu encara ets un noi, i ell està avesat a combatre des de jove.
34. David li va explicar:– El teu servent és pastor del ramat del seu pare. Si ve un lleó o un ós i s’emporta una ovella del ramat,
35. el persegueixo, l’ataco i li prenc la presa de la boca. I si s’abraona contra mi, l’agafo per sota la barra i el mato.
36. El teu servent ha matat lleons i óssos: aquest filisteu incircumcís serà com un d’ells, perquè ha desafiat les tropes del Déu viu!
37. David va dir també:– El Senyor, que m’ha salvat d’óssos i lleons, també em salvarà d’aquest filisteu.Aleshores Saül li digué:– Vés, i que el Senyor sigui amb tu.
38. Saül va vestir David amb la seva pròpia armadura i li posà un casc de bronze i una cuirassa.
39. Sobre l’armadura, David es va cenyir l’espasa. Però quan provà de moure’s, no podia, perquè no hi estava avesat. Digué, doncs, a Saül:– Amb tota aquesta ferramenta a sobre, no podria caminar. No hi estic acostumat.I es va treure l’armadura.