24. Tots els israelites, en aparèixer aquell home, van retirar-se esporuguits.
25. Un israelita deia:– Veieu aquest home que s’avança? Puja a desafiar Israel. Si algú el vencia, el rei el cobriria de riqueses, li donaria la seva pròpia filla i concediria a la seva família grans privilegis a Israel.
26. David va preguntar als homes que eren allà prop d’ell:– Què dieu que faran al qui venci aquest filisteu i esborri la vergonya d’Israel? Qui és aquest filisteu incircumcís, per a desafiar les tropes del Déu viu?
27. Aquells soldats li van repetir allò mateix que havien dit:– Això faran al qui el venci.
28. Eliab, el seu germà gran, en sentir com David parlava amb els soldats, es va enfadar amb ell i li digué:– Per què has vingut? A qui has deixat aquelles quatre ovelles en el desert? Et conec prou. Ets un pretensiós, ple de males intencions. Tu has baixat a presenciar la batalla.
29. David li va respondre:– I què he fet, ara? Et parlava i prou!
30. Es va separar d’ell i, adreçant-se a un altre, li va repetir la mateixa pregunta. Tots li responien igual que els primers.
31. Però algú que va sentir el que David deia, ho comunicà a Saül, i aquest el va fer cridar.
32. David digué a Saül:– Que ningú no s’acovardeixi per aquest filisteu. Aquest servent teu anirà a lluitar contra ell.
33. Però Saül respongué a David:– Tu no pots posar-te al davant d’aquest filisteu i lluitar contra ell. Tu encara ets un noi, i ell està avesat a combatre des de jove.
34. David li va explicar:– El teu servent és pastor del ramat del seu pare. Si ve un lleó o un ós i s’emporta una ovella del ramat,
35. el persegueixo, l’ataco i li prenc la presa de la boca. I si s’abraona contra mi, l’agafo per sota la barra i el mato.
36. El teu servent ha matat lleons i óssos: aquest filisteu incircumcís serà com un d’ells, perquè ha desafiat les tropes del Déu viu!
37. David va dir també:– El Senyor, que m’ha salvat d’óssos i lleons, també em salvarà d’aquest filisteu.Aleshores Saül li digué:– Vés, i que el Senyor sigui amb tu.
38. Saül va vestir David amb la seva pròpia armadura i li posà un casc de bronze i una cuirassa.
39. Sobre l’armadura, David es va cenyir l’espasa. Però quan provà de moure’s, no podia, perquè no hi estava avesat. Digué, doncs, a Saül:– Amb tota aquesta ferramenta a sobre, no podria caminar. No hi estic acostumat.I es va treure l’armadura.
40. Prengué el seu bastó, va triar cinc palets ben llisos del torrent, se’ls ficà al sarró i, amb la fona a la mà, va avançar cap al filisteu.
41. El filisteu, precedit del seu escuder, anava acostant-se a David.