22. David va descarregar el que portava, ho confià al guardià dels bagatges i corregué al camp de batalla a saludar els seus germans.
23. Mentre conversava amb ells, s’avançà des de les files dels filisteus aquell desafiador que es deia Goliat, el filisteu de Gat, i es va posar a fer els discursos de cada dia. David ho va sentir.
24. Tots els israelites, en aparèixer aquell home, van retirar-se esporuguits.
25. Un israelita deia:– Veieu aquest home que s’avança? Puja a desafiar Israel. Si algú el vencia, el rei el cobriria de riqueses, li donaria la seva pròpia filla i concediria a la seva família grans privilegis a Israel.
26. David va preguntar als homes que eren allà prop d’ell:– Què dieu que faran al qui venci aquest filisteu i esborri la vergonya d’Israel? Qui és aquest filisteu incircumcís, per a desafiar les tropes del Déu viu?
27. Aquells soldats li van repetir allò mateix que havien dit:– Això faran al qui el venci.
28. Eliab, el seu germà gran, en sentir com David parlava amb els soldats, es va enfadar amb ell i li digué:– Per què has vingut? A qui has deixat aquelles quatre ovelles en el desert? Et conec prou. Ets un pretensiós, ple de males intencions. Tu has baixat a presenciar la batalla.
29. David li va respondre:– I què he fet, ara? Et parlava i prou!