15. David anava i venia, de prop de Saül a Betlem, on pasturava el ramat del seu pare.
16. El filisteu es plantava allà al mig, matí i tarda. Va fer-ho durant quaranta dies.
17. Jessè va dir al seu fill David:– Pren aquest sac de blat torrat i aquests deu pans, i corre a portar-ho als teus germans, al campament.
18. Aquests deu formatges, porta’ls al comandant. Informa’t de com estan els teus germans i torna amb la seva soldada.
19. Saül és amb ells i amb totes les tropes d’Israel, a la vall de l’Alzina, per combatre contra els filisteus.
20. David es va llevar de bon matí, confià el ramat a algú que el vigilés, va carregar-ho tot i se n’anà, tal com Jessè li havia manat. Quan va arribar al campament, les tropes formaven en ordre de batalla i llançaven el crit de guerra.
21. Israelites i filisteus estaven arrenglerats, un exèrcit enfront de l’altre.
22. David va descarregar el que portava, ho confià al guardià dels bagatges i corregué al camp de batalla a saludar els seus germans.
23. Mentre conversava amb ells, s’avançà des de les files dels filisteus aquell desafiador que es deia Goliat, el filisteu de Gat, i es va posar a fer els discursos de cada dia. David ho va sentir.
24. Tots els israelites, en aparèixer aquell home, van retirar-se esporuguits.
25. Un israelita deia:– Veieu aquest home que s’avança? Puja a desafiar Israel. Si algú el vencia, el rei el cobriria de riqueses, li donaria la seva pròpia filla i concediria a la seva família grans privilegis a Israel.
26. David va preguntar als homes que eren allà prop d’ell:– Què dieu que faran al qui venci aquest filisteu i esborri la vergonya d’Israel? Qui és aquest filisteu incircumcís, per a desafiar les tropes del Déu viu?
27. Aquells soldats li van repetir allò mateix que havien dit:– Això faran al qui el venci.