Antic Testament

Nou Testament

1 Samuel 17:10-22 Bíblia Catalana Traducció Interconfessional (BCI)

10. El filisteu afegia:– Desafio les tropes d’Israel. Que vingui un dels vostres i lluitarem tots dos!

11. Quan Saül i tots els israelites sentien aquestes paraules del filisteu, quedaven esbalaïts de por.

12. David era fill d’un efratita de Betlem de Judà que es deia Jessè i que tenia vuit fills. En temps de Saül, aquest home era un dels notables.

13. Els tres fills grans de Jessè havien anat a la guerra, a les ordres de Saül. Es deien Eliab, el primogènit, Abinadab, el segon, i Ximà, el tercer.

14. David era el més petit. Els tres més grans s’havien allistat amb Saül.

15. David anava i venia, de prop de Saül a Betlem, on pasturava el ramat del seu pare.

16. El filisteu es plantava allà al mig, matí i tarda. Va fer-ho durant quaranta dies.

17. Jessè va dir al seu fill David:– Pren aquest sac de blat torrat i aquests deu pans, i corre a portar-ho als teus germans, al campament.

18. Aquests deu formatges, porta’ls al comandant. Informa’t de com estan els teus germans i torna amb la seva soldada.

19. Saül és amb ells i amb totes les tropes d’Israel, a la vall de l’Alzina, per combatre contra els filisteus.

20. David es va llevar de bon matí, confià el ramat a algú que el vigilés, va carregar-ho tot i se n’anà, tal com Jessè li havia manat. Quan va arribar al campament, les tropes formaven en ordre de batalla i llançaven el crit de guerra.

21. Israelites i filisteus estaven arrenglerats, un exèrcit enfront de l’altre.

22. David va descarregar el que portava, ho confià al guardià dels bagatges i corregué al camp de batalla a saludar els seus germans.

Llegir capítol complet 1 Samuel 17