10. El Senyor va comunicar a Samuel la seva paraula. Li digué:
11. – Em penedeixo d’haver fet rei Saül, perquè s’ha allunyat de mi i ja no compleix el que jo dic.Samuel va tenir-ne un gran disgust i passà tota la nit clamant al Senyor.
12. Es llevà per anar a trobar Saül de bon matí, però li van dir que se n’havia anat a Carmel, on havia fet erigir una gran pedra per commemorar la seva victòria, i després havia tornat i havia baixat fins a Guilgal.
13. Samuel anà a trobar Saül. Saül li digué:– Que el Senyor et beneeixi! Ja he complert l’ordre del Senyor.
14. Samuel va respondre:– Què són, doncs, aquest belar d’ovelles i aquest mugir de vedells que sento?
15. Saül va dir:– Ho han portat de l’expedició contra els amalequites. La tropa ha reservat el bo i millor de les ovelles i vedells per sacrificar-los al Senyor, el teu Déu. Tota la resta, l’hem consagrada a l’extermini.
16. Però Samuel va replicar:– Deixa que et faci saber el que el Senyor m’ha revelat la nit passada.Saül va respondre:– Parla, doncs.
17. Samuel li digué:– Tu, que eres tan poca cosa als teus propis ulls, havies arribat a ser el cap de les tribus d’Israel. El Senyor et va ungir rei d’Israel.
18. Ell t’havia fet emprendre una campanya amb l’ordre de consagrar a l’extermini els amalequites, aquests pecadors, i de combatre’ls fins a no deixar-ne res.