42. Saül va dir:– Tireu la sort entre el meu fill Jonatan i jo.Va sortir designat Jonatan.
43. Llavors Saül li digué:– Explica’m què has fet.Jonatan ho va confessar. Li respongué:– Amb la punta del bastó que duia a la mà he tastat una mica de mel. Aquí em tens, disposat a morir.
44. Saül digué:– Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no mors, Jonatan!
45. Però el poble va replicar a Saül:– ¿Vols fer morir Jonatan, que ha obtingut aquesta gran victòria a Israel? De cap manera! Jurem per la vida del Senyor que no caurà ni un sol cabell del seu cap, perquè avui Déu era amb ell quan ha fet tot el que ha fet.Així el poble va salvar Jonatan de la mort.
46. Saül no va perseguir més els filisteus, i aquests es van retirar al seu territori.
47. Saül, després d’aconseguir la reialesa sobre Israel, va fer la guerra contra tots els enemics que l’envoltaven: Moab, els ammonites, Edom, els reis de Sobà i els filisteus. De tots aquells contra qui s’enfrontava, en sortia victoriós.
48. Saül es va acreditar com un gran guerrer: va derrotar els amalequites i va alliberar així Israel dels qui el saquejaven.
49. Els fills de Saül van ser Jonatan, Ixví i Malquixua. Les seves dues filles es deien Merab, la gran, i Mical, la petita.
50. La muller de Saül es deia Ahinóam i era filla d’Ahimaas.El general en cap del seu exèrcit es deia Abner i era fill de Ner, oncle de Saül.
51. Quix, pare de Saül, i Ner, pare d’Abner, eren fills d’Abiel.
52. Hi hagué una guerra aferrissada contra els filisteus durant tot el regnat de Saül. Quan ell veia un bon guerrer o algun home valerós, l’incorporava al seu exèrcit.