38. Llavors Saül ordenà:– Veniu, tots els caps de la tropa. Esbrineu quin pecat s’ha comès avui.
39. Ho juro per la vida del Senyor que ha donat la victòria a Israel: ni que hagi estat el meu fill Jonatan, morirà!Ningú no li tornà contesta.
40. Llavors Saül digué als israelites:– Vosaltres poseu-vos a un costat, i jo, amb el meu fill Jonatan, ens posarem a l’altre.El poble respongué:– Fes com et sembli millor.
41. Aleshores Saül es va adreçar així al Senyor, Déu d’Israel:– Per què no has respost avui al teu servent? Senyor, Déu d’Israel, si la culpa és meva o del meu fill Jonatan, fes que les sorts donin “urim”; si és del teu poble, fes que donin “tummim”.La sort va designar Saül i Jonatan, i no el poble.
42. Saül va dir:– Tireu la sort entre el meu fill Jonatan i jo.Va sortir designat Jonatan.
43. Llavors Saül li digué:– Explica’m què has fet.Jonatan ho va confessar. Li respongué:– Amb la punta del bastó que duia a la mà he tastat una mica de mel. Aquí em tens, disposat a morir.
44. Saül digué:– Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no mors, Jonatan!