36. Després Saül digué:– Baixem de nit a perseguir els filisteus. No en deixarem cap de viu i els saquejarem fins a la matinada.Li respongueren:– Fes el que et sembli millor.El sacerdot va intervenir:– Acostem-nos a Déu, a consultar-lo aquí mateix.
37. Saül va consultar Déu:– ¿He de baixar a perseguir els filisteus? ¿Els faràs caure en mans d’Israel?Però aquell dia no va tenir resposta.
38. Llavors Saül ordenà:– Veniu, tots els caps de la tropa. Esbrineu quin pecat s’ha comès avui.
39. Ho juro per la vida del Senyor que ha donat la victòria a Israel: ni que hagi estat el meu fill Jonatan, morirà!Ningú no li tornà contesta.
40. Llavors Saül digué als israelites:– Vosaltres poseu-vos a un costat, i jo, amb el meu fill Jonatan, ens posarem a l’altre.El poble respongué:– Fes com et sembli millor.
41. Aleshores Saül es va adreçar així al Senyor, Déu d’Israel:– Per què no has respost avui al teu servent? Senyor, Déu d’Israel, si la culpa és meva o del meu fill Jonatan, fes que les sorts donin “urim”; si és del teu poble, fes que donin “tummim”.La sort va designar Saül i Jonatan, i no el poble.
42. Saül va dir:– Tireu la sort entre el meu fill Jonatan i jo.Va sortir designat Jonatan.
43. Llavors Saül li digué:– Explica’m què has fet.Jonatan ho va confessar. Li respongué:– Amb la punta del bastó que duia a la mà he tastat una mica de mel. Aquí em tens, disposat a morir.
44. Saül digué:– Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no mors, Jonatan!
45. Però el poble va replicar a Saül:– ¿Vols fer morir Jonatan, que ha obtingut aquesta gran victòria a Israel? De cap manera! Jurem per la vida del Senyor que no caurà ni un sol cabell del seu cap, perquè avui Déu era amb ell quan ha fet tot el que ha fet.Així el poble va salvar Jonatan de la mort.