33. Llavors van avisar Saül:– Mira, el poble està pecant contra el Senyor: mengen damunt la sang que han vessat.Ell respongué:– Sou uns infidels! Feu rodolar ara mateix una pedra grossa fins aquí on sóc jo.
34. Després Saül va dir:– Escampeu-vos entre el poble i digueu que tothom em porti el seu vedell o la seva ovella. Sacrifiqueu-los sobre aquesta pedra i mengeu-vos-els. Així no pecareu contra el Senyor, menjant damunt la sang.A la nit, tothom va portar el bestiar que tenia, i el van sacrificar allà mateix.
35. Així, Saül va dedicar un altar al Senyor; aquest fou el primer altar que li dedicava.
36. Després Saül digué:– Baixem de nit a perseguir els filisteus. No en deixarem cap de viu i els saquejarem fins a la matinada.Li respongueren:– Fes el que et sembli millor.El sacerdot va intervenir:– Acostem-nos a Déu, a consultar-lo aquí mateix.
37. Saül va consultar Déu:– ¿He de baixar a perseguir els filisteus? ¿Els faràs caure en mans d’Israel?Però aquell dia no va tenir resposta.
38. Llavors Saül ordenà:– Veniu, tots els caps de la tropa. Esbrineu quin pecat s’ha comès avui.