29. Jonatan respongué:– El meu pare ens ha perjudicat a tots. Mireu com se m’han aclarit els ulls després d’haver tastat una mica de mel.
30. Tant de bo que avui tothom hagués menjat del botí pres als nostres enemics, perquè ara la derrota dels filisteus seria molt més gran.
31. Aquell dia els israelites van derrotar els filisteus des de Micmàs fins a Aialon, però l’exèrcit estava extenuat.
32. Es van llançar, doncs, sobre el botí, van prendre ovelles, vaques i vedells, els van degollar deixant caure la sang per terra i se’ls menjaren allà mateix on havien vessat la sang.
33. Llavors van avisar Saül:– Mira, el poble està pecant contra el Senyor: mengen damunt la sang que han vessat.Ell respongué:– Sou uns infidels! Feu rodolar ara mateix una pedra grossa fins aquí on sóc jo.
34. Després Saül va dir:– Escampeu-vos entre el poble i digueu que tothom em porti el seu vedell o la seva ovella. Sacrifiqueu-los sobre aquesta pedra i mengeu-vos-els. Així no pecareu contra el Senyor, menjant damunt la sang.A la nit, tothom va portar el bestiar que tenia, i el van sacrificar allà mateix.
35. Així, Saül va dedicar un altar al Senyor; aquest fou el primer altar que li dedicava.
36. Després Saül digué:– Baixem de nit a perseguir els filisteus. No en deixarem cap de viu i els saquejarem fins a la matinada.Li respongueren:– Fes el que et sembli millor.El sacerdot va intervenir:– Acostem-nos a Déu, a consultar-lo aquí mateix.
37. Saül va consultar Déu:– ¿He de baixar a perseguir els filisteus? ¿Els faràs caure en mans d’Israel?Però aquell dia no va tenir resposta.
38. Llavors Saül ordenà:– Veniu, tots els caps de la tropa. Esbrineu quin pecat s’ha comès avui.
39. Ho juro per la vida del Senyor que ha donat la victòria a Israel: ni que hagi estat el meu fill Jonatan, morirà!Ningú no li tornà contesta.
40. Llavors Saül digué als israelites:– Vosaltres poseu-vos a un costat, i jo, amb el meu fill Jonatan, ens posarem a l’altre.El poble respongué:– Fes com et sembli millor.
41. Aleshores Saül es va adreçar així al Senyor, Déu d’Israel:– Per què no has respost avui al teu servent? Senyor, Déu d’Israel, si la culpa és meva o del meu fill Jonatan, fes que les sorts donin “urim”; si és del teu poble, fes que donin “tummim”.La sort va designar Saül i Jonatan, i no el poble.
42. Saül va dir:– Tireu la sort entre el meu fill Jonatan i jo.Va sortir designat Jonatan.