21. Amb els filisteus havien pujat, com de costum, mercenaris hebreus, que estaven instal·lats al voltant del campament. També aquests es van passar al bàndol dels israelites amb Saül i Jonatan.
22. I tots els israelites que estaven amagats a les muntanyes d’Efraïm, en saber que els filisteus fugien, es posaren també a perseguir-los i a combatre’ls.
23. Aquell dia el Senyor va donar la victòria a Israel. La lluita s’estengué fins a Betaven.
24. En aquella ocasió, els combatents israelites van sofrir molt, perquè Saül havia pronunciat sobre el poble aquesta imprecació:– Maleït sigui l’home que prengui aliment abans del vespre, quan jo m’hauré venjat dels enemics!Per això, ningú del poble no havia tastat res de menjar.
25. Havien entrat tots en un bosc, on hi havia mel pertot arreu.
26. Veien regalimar la mel, però ningú no gosava agafar-ne per menjar, perquè tenien por de la imprecació.
27. Però Jonatan, que no havia sentit la imprecació del seu pare sobre el poble, va allargar el bastó que duia a la mà, clavà la punta en una bresca de mel i se l’acostà a la boca. Els ulls se li van aclarir.
28. Aleshores un de la tropa li digué:– El teu pare ha pronunciat sobre nosaltres aquesta imprecació: “Maleït el qui avui tasti res de menjar!” Per això ara tots estan extenuats.
29. Jonatan respongué:– El meu pare ens ha perjudicat a tots. Mireu com se m’han aclarit els ulls després d’haver tastat una mica de mel.
30. Tant de bo que avui tothom hagués menjat del botí pres als nostres enemics, perquè ara la derrota dels filisteus seria molt més gran.
31. Aquell dia els israelites van derrotar els filisteus des de Micmàs fins a Aialon, però l’exèrcit estava extenuat.
32. Es van llançar, doncs, sobre el botí, van prendre ovelles, vaques i vedells, els van degollar deixant caure la sang per terra i se’ls menjaren allà mateix on havien vessat la sang.