14. Aquest va ser el primer triomf de Jonatan i el seu escuder: van matar una vintena d’enemics en un espai petit, com de mitja llaurada.
15. Llavors el pànic s’escampà pel campament filisteu, per aquella contrada i per tot l’exèrcit. També es van esverar la guarnició i les columnes enviades a devastar el país. La terra tremolava, dominada per un terror diví.
16. Els sentinelles que Saül tenia a Guibà de Benjamí es van adonar que la multitud dels enemics corrien d’un costat a l’altre.
17. Llavors Saül digué a les tropes que tenia amb ell:– Feu recompte, a veure qui dels nostres se n’ha anat.Van fer recompte, i van trobar que faltaven Jonatan i el seu escuder.
18. Saül va dir al sacerdot Ahià:– Fes portar l’arca de Déu.Aquell dia l’arca de Déu es trobava al campament dels israelites.
19. Mentre Saül parlava amb el sacerdot, creixia més i més la confusió al campament dels filisteus. Aleshores Saül va dir al sacerdot:– Deixa-ho estar!
20. Saül i tota la tropa es van reunir i arribaren al camp de batalla. Allà, els filisteus, espasa en mà, s’atacaven l’un a l’altre i regnava entre ells la més gran confusió.
21. Amb els filisteus havien pujat, com de costum, mercenaris hebreus, que estaven instal·lats al voltant del campament. També aquests es van passar al bàndol dels israelites amb Saül i Jonatan.
22. I tots els israelites que estaven amagats a les muntanyes d’Efraïm, en saber que els filisteus fugien, es posaren també a perseguir-los i a combatre’ls.
23. Aquell dia el Senyor va donar la victòria a Israel. La lluita s’estengué fins a Betaven.
24. En aquella ocasió, els combatents israelites van sofrir molt, perquè Saül havia pronunciat sobre el poble aquesta imprecació:– Maleït sigui l’home que prengui aliment abans del vespre, quan jo m’hauré venjat dels enemics!Per això, ningú del poble no havia tastat res de menjar.