10. Però si ens diuen: “Pugeu aquí, pugeu!”, hi pujarem, perquè vol dir que el Senyor els posa a les nostres mans. Això ens servirà de senyal.
11. Ells dos van deixar, doncs, que la guarnició filistea els descobrís. Els filisteus es digueren:– Mira, uns hebreus que han sortit dels caus on estaven amagats.
12. Llavors van cridar a Jonatan i el seu escuder:– Pugeu aquí, que us volem dir una cosa!Jonatan digué al seu escuder:– Segueix-me, que el Senyor els posa en mans d’Israel!
13. Jonatan es va enfilar, grimpant amb mans i peus, i l’escuder el seguia. Els filisteus queien davant de Jonatan, i l’escuder els anava rematant.
14. Aquest va ser el primer triomf de Jonatan i el seu escuder: van matar una vintena d’enemics en un espai petit, com de mitja llaurada.
15. Llavors el pànic s’escampà pel campament filisteu, per aquella contrada i per tot l’exèrcit. També es van esverar la guarnició i les columnes enviades a devastar el país. La terra tremolava, dominada per un terror diví.
16. Els sentinelles que Saül tenia a Guibà de Benjamí es van adonar que la multitud dels enemics corrien d’un costat a l’altre.
17. Llavors Saül digué a les tropes que tenia amb ell:– Feu recompte, a veure qui dels nostres se n’ha anat.Van fer recompte, i van trobar que faltaven Jonatan i el seu escuder.
18. Saül va dir al sacerdot Ahià:– Fes portar l’arca de Déu.Aquell dia l’arca de Déu es trobava al campament dels israelites.
19. Mentre Saül parlava amb el sacerdot, creixia més i més la confusió al campament dels filisteus. Aleshores Saül va dir al sacerdot:– Deixa-ho estar!
20. Saül i tota la tropa es van reunir i arribaren al camp de batalla. Allà, els filisteus, espasa en mà, s’atacaven l’un a l’altre i regnava entre ells la més gran confusió.