12. Però quan heu vist que Nahaix, rei dels ammonites, venia a atacar-vos, m’heu dit: “No, no! Que hi hagi un rei que regni sobre nosaltres”, tot i que el Senyor, el vostre Déu, és el vostre rei.
13. Ara, doncs, aquí teniu el rei que heu elegit i que havíeu demanat. Ja veieu que el Senyor us ha concedit un rei.
14. »Si reverencieu el Senyor i l’adoreu a ell, si l’obeïu i no us rebel·leu contra els seus manaments, vosaltres i el rei que us governi podreu continuar seguint el Senyor, el vostre Déu.
15. Però si desobeïu el Senyor i us rebel·leu contra els seus manaments, el Senyor us farà sentir el pes de la seva mà, com el va fer sentir als vostres pares.
16. »I ara prepareu-vos a contemplar la gran meravella que el Senyor realitzarà davant els vostres ulls.
17. ¿No és ara el temps de la sega del blat? Doncs jo invocaré el Senyor, i ell farà tronar i ploure. Així comprendreu que heu ofès greument el Senyor demanant-li un rei.
18. Samuel va invocar el Senyor, i aquell mateix dia el Senyor va fer tronar i ploure. Tot el poble va sentir un gran temor del Senyor i de Samuel,
19. i tothom deia a Samuel:– Prega al Senyor, el teu Déu, pels teus servents: que no hàgim de morir ara que hem afegit a les nostres culpes el pecat de demanar un rei.
20. Samuel va dir al poble:– No tingueu por. Vosaltres heu comès aquesta gran ofensa. No us aparteu, però, del Senyor i adoreu-lo amb tot el vostre cor.
21. No us n’aparteu per anar darrere aquells qui no són res, que no són de cap profit ni salven ningú perquè no són res.