18. i digué als israelites:– Això diu el Senyor, Déu d’Israel: “Sóc jo qui va treure Israel d’Egipte i qui us alliberà del poder dels egipcis i de tots els reialmes que us oprimien.”
19. Però avui vosaltres heu rebutjat el vostre Déu, que us havia salvat de totes les desgràcies i perills, i li heu dit: “No, no! Dóna’ns un rei.” Ara, doncs, presenteu-vos davant el Senyor per tribus i famílies.
20. Samuel va fer acostar totes les tribus d’Israel, i la sort recaigué en la tribu de Benjamí.
21. Va fer acostar per famílies la tribu de Benjamí, i la sort va recaure en la família de Matrí. Finalment, la sort recaigué en Saül, fill de Quix. El van buscar però no el trobaven.
22. Consultaren novament el Senyor:– ¿Ha vingut aquí algú més?El Senyor va respondre:– Està amagat entre els bagatges.
23. Van córrer a treure’l d’allí i ell es presentà enmig del poble. Els altres li arribaven a les espatlles: era més alt que tots.
24. Samuel va dir a tot el poble:– ¿Heu vist a qui ha escollit el Senyor? En tot el poble no n’hi ha cap com ell.Llavors tot el poble es posà a aclamar-lo dient:– Visca el rei!
25. Samuel va promulgar davant el poble els drets de la monarquia i els deixà escrits en un document, que va dipositar davant el Senyor.Després Samuel va acomiadar tot el poble, i cadascú se’n tornà a casa seva.
26. També Saül se’n tornà a casa seva, a Guibà, acompanyat dels valents a qui Déu havia tocat el cor.
27. En canvi, uns malcontents deien:– De què ens podrà salvar, aquest?El menyspreaven i no li van oferir cap present. Però ell va callar.