19. totes les ciutats de proveïment que li pertanyien i, a més, les ciutats on estaven acantonats els carros de guerra i les seves dotacions. Salomó va construir tot allò que s’havia proposat, a Jerusalem, al Líban i en tots els seus dominis.
20. En el país havia quedat tota una població no israelita: amorreus, hitites, perizites, hivites i jebuseus.
21. Els seus descendents havien continuat allí, perquè els israelites no els havien pogut exterminar. Salomó els va sotmetre a prestació personal forçosa, i així continuen encara avui.
22. Però Salomó no va destinar cap israelita a prestacions forçoses. Els israelites eren només soldats, guàrdies, oficials i comandants dels carros de guerra i de les seves dotacions.
23. Els encarregats de les obres públiques de Salomó eren cinc-cents cinquanta, que dirigien el personal destinat als treballs.
24. Després que la filla del faraó s’hagué traslladat de la ciutat de David al palau que Salomó li havia construït, ell va emprendre la construcció del Mil·ló.
25. Tres vegades l’any des que va haver acabat el temple, Salomó oferia holocaustos i sacrificis de comunió a l’altar que havia dedicat al Senyor i cremava encens a l’altar que hi havia davant el Senyor.
26. El rei Salomó va construir una flota a Ession-Guèber, que és tocant a Elat, a la costa del Mar Roig, al país d’Edom.
27. Hiram hi envià mariners dels seus, gent que coneixia bé la mar, perquè anessin amb els homes de Salomó.
28. Van arribar a Ofir, se’n van endur catorze tones d’or i les portaren al rei Salomó.