7. Els querubins, en efecte, desplegaven les ales cap a l’indret de l’arca i cobrien l’arca i les seves barres.
8. Les barres eren tan llargues que els extrems es veien des del lloc sant de davant la cambra sagrada però no eren visibles des de l’exterior; encara són allí el dia d’avui.
9. Dintre l’arca només hi havia les dues taules de pedra que Moisès hi havia dipositat a l’Horeb, quan el Senyor va pactar amb els israelites, després que sortissin del país d’Egipte.
10. Quan els sacerdots hagueren sortit del lloc sant, el núvol va omplir el temple del Senyor.
11. Els sacerdots no hi podien oficiar. El núvol ho impedia, ja que la presència gloriosa del Senyor havia omplert el seu temple.
12. Llavors Salomó va dir:– Tu, Senyor, has dit que vols habitar en la foscor.
13. Per això t’he construït una mansió esplèndida, un lloc on habitis per sempre.
14. Després el rei es va girar i va beneir tota l’assemblea d’Israel, que era allà dreta.
15. Salomó digué:– Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel! Ell va parlar al meu pare David i ara ha complert allò que havia dit:
16. “Des del dia que vaig fer sortir el meu poble d’Israel del país d’Egipte, no he escollit cap ciutat, entre totes les tribus d’Israel, per a construir-hi un temple que portés el meu nom. Només vaig escollir David perquè regís Israel, el meu poble.”
17. David, doncs, el meu pare, portava al cor el desig d’edificar un temple dedicat al nom del Senyor, Déu d’Israel.
18. Però el Senyor li va dir: “La intenció que portes al cor de dedicar un temple al meu nom és bona;
19. però no seràs tu qui edificarà aquest temple, sinó el teu fill, sortit de les teves entranyes; serà ell qui edificarà el temple dedicat al meu nom.”
20. El Senyor, doncs, ha complert la seva promesa: jo he succeït el meu pare David, he ocupat el tron d’Israel, tal com el Senyor havia dit, i he construït aquest temple dedicat al nom del Senyor, Déu d’Israel;
21. i en aquest temple he preparat un lloc per a l’arca que guarda el document de l’aliança que el Senyor va concloure amb els nostres pares quan els va fer sortir del país d’Egipte.
22. Salomó, dret de cara a l’altar del Senyor, davant tota l’assemblea d’Israel i amb les mans esteses cap al cel,
23. va pregar així:– Senyor, Déu d’Israel, no hi ha cap Déu com tu, ni dalt al cel ni aquí baix a la terra. Tu guardes l’aliança i la fidelitat envers els teus servents que es comporten amb tu amb cor sincer.
24. Tu has complert les promeses fetes al meu pare David, el teu servent: allò que li vas prometre de paraula, ho has dut a terme el dia d’avui.
25. Ara, doncs, Senyor, Déu d’Israel, guarda la promesa que vas fer a favor del teu servent, el meu pare David, quan li deies: “Mai no deixarà d’haver-hi un descendent teu que ocupi el tron d’Israel, mentre els teus descendents vetllin sobre la seva conducta i es comportin davant meu com tu has fet.”
26. Així, doncs, Déu d’Israel, et prego que es realitzi la promesa que vas fer al teu servent, el meu pare David.