59. Que el Senyor, el nostre Déu, tingui presents prop d’ell nit i dia les súpliques que li acabo d’adreçar, i faci justícia a aquest servent seu i al seu poble d’Israel en les necessitats de cada dia.
60. Així tots els pobles de la terra reconeixeran que el Senyor és Déu i que no n’hi ha d’altre.
61. Que el vostre cor sigui tot sencer del Senyor, el nostre Déu! Que us comporteu d’acord amb els seus decrets i observeu els seus manaments, tal com feu el dia d’avui!
62. El rei, i amb ell tot Israel, va oferir sacrificis davant el Senyor.
63. Les víctimes del sacrifici de comunió que Salomó va oferir al Senyor foren vint-i-dos mil vedells i cent vint mil caps de bestiar entre anyells i cabrits. El rei, amb tots els israelites, va dedicar així el temple del Senyor.
64. Aquell dia el rei va consagrar tot l’interior de l’atri que hi ha davant l’edifici del santuari del Senyor. Allí va oferir els holocaustos, les ofrenes i el greix de les víctimes de comunió, perquè l’altar de bronze que hi ha davant el Senyor era massa petit per a contenir tots els holocaustos, les ofrenes i el greix dels sacrificis de comunió.
65. Salomó va celebrar després la festa dels Tabernacles amb tot el poble d’Israel, una gran assemblea que havia vingut des de Lebó-Hamat fins al torrent d’Egipte. La van celebrar davant el Senyor, el nostre Déu, durant set dies i set dies: en total, catorze dies.
66. El dia vuitè, Salomó va acomiadar el poble. Ells van beneir el rei i se’n tornaren a casa seva, contents i amb el cor ple de goig per tot el bé que el Senyor havia fet al seu servent David i a Israel, el seu poble.