54. Quan Salomó acabà d’adreçar al Senyor aquesta pregària i aquesta súplica, s’aixecà de davant l’altar del Senyor, on estava agenollat amb les mans esteses cap al cel,
55. i dret va beneir amb veu forta tota l’assemblea d’Israel dient:
56. – Beneït sigui el Senyor, que ha concedit un lloc de repòs al seu poble d’Israel, tal com havia promès! No ha fallat ni una sola de les bones promeses que havia fet per boca de Moisès, el seu servent.
57. Que el Senyor, el nostre Déu, sigui amb nosaltres tal com va ser amb els nostres pares. Que no ens deixi ni ens abandoni.
58. Que inclini els nostres cors cap a ell perquè seguim tots els seus camins i observem els manaments, els decrets i els preceptes que va donar als nostres pares.
59. Que el Senyor, el nostre Déu, tingui presents prop d’ell nit i dia les súpliques que li acabo d’adreçar, i faci justícia a aquest servent seu i al seu poble d’Israel en les necessitats de cada dia.
60. Així tots els pobles de la terra reconeixeran que el Senyor és Déu i que no n’hi ha d’altre.
61. Que el vostre cor sigui tot sencer del Senyor, el nostre Déu! Que us comporteu d’acord amb els seus decrets i observeu els seus manaments, tal com feu el dia d’avui!
62. El rei, i amb ell tot Israel, va oferir sacrificis davant el Senyor.