50. Perdona el teu poble que havia pecat contra tu, perdona totes les seves infidelitats i fes que s’apiadin d’ells els qui els hauran fet captius.
51. Recorda que són el teu poble i la teva heretat, que vas fer sortir d’Egipte, d’enmig d’aquella fornal de ferro.
52. Tingues els ulls oberts, escolta les súpliques d’aquest servent teu i les d’Israel, el teu poble, sempre que clamin a tu.
53. Tu, Senyor Déu, te’ls has separat d’entre tots els pobles de la terra com a heretat teva, tal com vas prometre per boca de Moisès, el teu servent, quan vas fer sortir d’Egipte els nostres pares.
54. Quan Salomó acabà d’adreçar al Senyor aquesta pregària i aquesta súplica, s’aixecà de davant l’altar del Senyor, on estava agenollat amb les mans esteses cap al cel,
55. i dret va beneir amb veu forta tota l’assemblea d’Israel dient:
56. – Beneït sigui el Senyor, que ha concedit un lloc de repòs al seu poble d’Israel, tal com havia promès! No ha fallat ni una sola de les bones promeses que havia fet per boca de Moisès, el seu servent.
57. Que el Senyor, el nostre Déu, sigui amb nosaltres tal com va ser amb els nostres pares. Que no ens deixi ni ens abandoni.
58. Que inclini els nostres cors cap a ell perquè seguim tots els seus camins i observem els manaments, els decrets i els preceptes que va donar als nostres pares.
59. Que el Senyor, el nostre Déu, tingui presents prop d’ell nit i dia les súpliques que li acabo d’adreçar, i faci justícia a aquest servent seu i al seu poble d’Israel en les necessitats de cada dia.
60. Així tots els pobles de la terra reconeixeran que el Senyor és Déu i que no n’hi ha d’altre.