43. tu escolta’l des del cel, des del lloc on habites, i concedeix-li tot allò que ell t’hagi demanat. Així tots els pobles de la terra coneixeran el teu nom, et veneraran com et venera el teu poble d’Israel i sabran que aquest temple que jo he construït porta el teu nom.
44. »Quan el teu poble surti a combatre contra l’enemic, cap on tu li hauràs indicat, si prega al Senyor de cara a la ciutat que has escollit i al temple que he dedicat al teu nom,
45. tu escolta des del cel la seva pregària i la seva súplica, i fes-los justícia.
46. »Si alguns pequen contra tu, perquè no hi ha home que no pequi, i tu, indignat contra ells, permets que els enemics els vencin, i els vencedors se’ls emporten captius en un país enemic, llunyà o proper;
47. si en el país on són captius es penedeixen, es converteixen i et supliquen reconeixent que han pecat, que són dolents i culpables;
48. si es converteixen, doncs, a tu amb tot el cor i amb tota l’ànima en aquell país enemic on els hauran portat, i et preguen de cara al seu país, a la terra que vas donar als seus pares, i de cara a la ciutat que tu has escollit i al temple que jo he dedicat al teu nom,
49. llavors tu escolta’ls des del cel, des del lloc on habites, escolta la seva pregària i la seva súplica, i fes-los justícia.
50. Perdona el teu poble que havia pecat contra tu, perdona totes les seves infidelitats i fes que s’apiadin d’ells els qui els hauran fet captius.
51. Recorda que són el teu poble i la teva heretat, que vas fer sortir d’Egipte, d’enmig d’aquella fornal de ferro.
52. Tingues els ulls oberts, escolta les súpliques d’aquest servent teu i les d’Israel, el teu poble, sempre que clamin a tu.
53. Tu, Senyor Déu, te’ls has separat d’entre tots els pobles de la terra com a heretat teva, tal com vas prometre per boca de Moisès, el teu servent, quan vas fer sortir d’Egipte els nostres pares.
54. Quan Salomó acabà d’adreçar al Senyor aquesta pregària i aquesta súplica, s’aixecà de davant l’altar del Senyor, on estava agenollat amb les mans esteses cap al cel,
55. i dret va beneir amb veu forta tota l’assemblea d’Israel dient:
56. – Beneït sigui el Senyor, que ha concedit un lloc de repòs al seu poble d’Israel, tal com havia promès! No ha fallat ni una sola de les bones promeses que havia fet per boca de Moisès, el seu servent.
57. Que el Senyor, el nostre Déu, sigui amb nosaltres tal com va ser amb els nostres pares. Que no ens deixi ni ens abandoni.
58. Que inclini els nostres cors cap a ell perquè seguim tots els seus camins i observem els manaments, els decrets i els preceptes que va donar als nostres pares.