17. David, doncs, el meu pare, portava al cor el desig d’edificar un temple dedicat al nom del Senyor, Déu d’Israel.
18. Però el Senyor li va dir: “La intenció que portes al cor de dedicar un temple al meu nom és bona;
19. però no seràs tu qui edificarà aquest temple, sinó el teu fill, sortit de les teves entranyes; serà ell qui edificarà el temple dedicat al meu nom.”
20. El Senyor, doncs, ha complert la seva promesa: jo he succeït el meu pare David, he ocupat el tron d’Israel, tal com el Senyor havia dit, i he construït aquest temple dedicat al nom del Senyor, Déu d’Israel;
21. i en aquest temple he preparat un lloc per a l’arca que guarda el document de l’aliança que el Senyor va concloure amb els nostres pares quan els va fer sortir del país d’Egipte.
22. Salomó, dret de cara a l’altar del Senyor, davant tota l’assemblea d’Israel i amb les mans esteses cap al cel,
23. va pregar així:– Senyor, Déu d’Israel, no hi ha cap Déu com tu, ni dalt al cel ni aquí baix a la terra. Tu guardes l’aliança i la fidelitat envers els teus servents que es comporten amb tu amb cor sincer.
24. Tu has complert les promeses fetes al meu pare David, el teu servent: allò que li vas prometre de paraula, ho has dut a terme el dia d’avui.
25. Ara, doncs, Senyor, Déu d’Israel, guarda la promesa que vas fer a favor del teu servent, el meu pare David, quan li deies: “Mai no deixarà d’haver-hi un descendent teu que ocupi el tron d’Israel, mentre els teus descendents vetllin sobre la seva conducta i es comportin davant meu com tu has fet.”
26. Així, doncs, Déu d’Israel, et prego que es realitzi la promesa que vas fer al teu servent, el meu pare David.
27. »Però, ¿és que Déu podria veritablement residir a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no poden contenir la teva immensitat, molt menys aquest temple que jo t’he construït.
28. Però tu, Senyor Déu meu, presta atenció a la pregària i a la súplica d’aquest servent teu. Escolta el clam i la pregària que aquest servent teu t’adreça avui.
29. Tingues oberts els ulls nit i dia sobre aquest temple, sobre el lloc del qual tu vas dir: “Aquest lloc portarà el meu nom”, i escolta la pregària que el teu servent adreça vers aquest lloc.
30. Escolta la súplica del teu servent i d’Israel, el teu poble, quan preguin de cara a aquest lloc. Escolta des del lloc on habites, des del cel: escolta i perdona!
31. »Si un home és acusat d’haver-ne perjudicat un altre i aquest li exigeix que ell pronunciï una imprecació contra si mateix, si la pronuncia davant el teu altar en aquest temple,
32. tu escolta des del cel i actua fent de jutge entre els teus servents. Condemna el culpable fent caure sobre ell el mal que ha obrat, i absol l’innocent tractant-lo d’acord amb la seva innocència.
33. »Si els enemics derroten Israel, el teu poble, perquè ha pecat contra tu, però el teu poble es converteix i es confessa culpable, et prega i et suplica en aquest temple,
34. tu escolta’l des del cel, perdona-li el pecat i fes-lo tornar a la terra que vas donar als seus pares.
35. »Quan el cel es tanqui i no plogui perquè el poble ha pecat contra tu, si prega en aquest lloc i es confessa culpable, si es penedeix dels seus pecats perquè tu l’has afligit,
36. tu escolta’l des del cel i perdona els pecats dels teus servents, el teu poble d’Israel, ensenya’ls el bon camí que han de seguir i concedeix la pluja a la teva terra, que vas donar en heretat al teu poble.
37. »Si hi hagués fam o pesta al país, si bufessin vents xardorosos, si una malura s’apoderés de les espigues, si vingués la plaga de llagosta o de saltamartí, si l’enemic assetgés les ciutats del país, si arribés qualsevol calamitat o malaltia,