17. David, doncs, el meu pare, portava al cor el desig d’edificar un temple dedicat al nom del Senyor, Déu d’Israel.
18. Però el Senyor li va dir: “La intenció que portes al cor de dedicar un temple al meu nom és bona;
19. però no seràs tu qui edificarà aquest temple, sinó el teu fill, sortit de les teves entranyes; serà ell qui edificarà el temple dedicat al meu nom.”
20. El Senyor, doncs, ha complert la seva promesa: jo he succeït el meu pare David, he ocupat el tron d’Israel, tal com el Senyor havia dit, i he construït aquest temple dedicat al nom del Senyor, Déu d’Israel;
21. i en aquest temple he preparat un lloc per a l’arca que guarda el document de l’aliança que el Senyor va concloure amb els nostres pares quan els va fer sortir del país d’Egipte.
22. Salomó, dret de cara a l’altar del Senyor, davant tota l’assemblea d’Israel i amb les mans esteses cap al cel,
23. va pregar així:– Senyor, Déu d’Israel, no hi ha cap Déu com tu, ni dalt al cel ni aquí baix a la terra. Tu guardes l’aliança i la fidelitat envers els teus servents que es comporten amb tu amb cor sincer.
24. Tu has complert les promeses fetes al meu pare David, el teu servent: allò que li vas prometre de paraula, ho has dut a terme el dia d’avui.