14. Després el rei es va girar i va beneir tota l’assemblea d’Israel, que era allà dreta.
15. Salomó digué:– Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel! Ell va parlar al meu pare David i ara ha complert allò que havia dit:
16. “Des del dia que vaig fer sortir el meu poble d’Israel del país d’Egipte, no he escollit cap ciutat, entre totes les tribus d’Israel, per a construir-hi un temple que portés el meu nom. Només vaig escollir David perquè regís Israel, el meu poble.”
17. David, doncs, el meu pare, portava al cor el desig d’edificar un temple dedicat al nom del Senyor, Déu d’Israel.
18. Però el Senyor li va dir: “La intenció que portes al cor de dedicar un temple al meu nom és bona;
19. però no seràs tu qui edificarà aquest temple, sinó el teu fill, sortit de les teves entranyes; serà ell qui edificarà el temple dedicat al meu nom.”