10. Quan els sacerdots hagueren sortit del lloc sant, el núvol va omplir el temple del Senyor.
11. Els sacerdots no hi podien oficiar. El núvol ho impedia, ja que la presència gloriosa del Senyor havia omplert el seu temple.
12. Llavors Salomó va dir:– Tu, Senyor, has dit que vols habitar en la foscor.
13. Per això t’he construït una mansió esplèndida, un lloc on habitis per sempre.
14. Després el rei es va girar i va beneir tota l’assemblea d’Israel, que era allà dreta.
15. Salomó digué:– Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel! Ell va parlar al meu pare David i ara ha complert allò que havia dit:
16. “Des del dia que vaig fer sortir el meu poble d’Israel del país d’Egipte, no he escollit cap ciutat, entre totes les tribus d’Israel, per a construir-hi un temple que portés el meu nom. Només vaig escollir David perquè regís Israel, el meu poble.”