7. Ara, Senyor Déu meu, tu m’has fet rei a mi, servent teu, perquè succeeixi el meu pare David. Però jo sóc molt jove i no sé com haig de governar.
8. El teu servent es troba enmig del poble que has escollit, un poble tan nombrós que no es pot ni comptar, de tants com són.
9. Concedeix, doncs, al teu servent que tingui enteniment per a poder jutjar el teu poble i discernir entre el bé i el mal; perquè, qui seria capaç de governar aquest teu poble, que és tan important?
10. Al Senyor li va plaure la súplica que Salomó li feia.
11. Llavors Déu li digué:– Ja que has demanat això, i no una llarga vida, o riqueses, o la mort dels teus enemics; ja que tan sols has demanat discerniment per a judicar,
12. faré el que tu dius: et concedeixo saviesa i intel·ligència, tant, que ni abans ni després ningú no se’t podrà igualar.
13. Però, a més, et concedeixo allò que no has demanat: tindràs riquesa i glòria, i, mentre visquis, cap rei no se’t podrà comparar.
14. I si segueixes els meus camins i guardes els meus decrets i els meus preceptes, com va fer el teu pare David, jo prolongaré els anys de la teva vida.
15. Salomó es va despertar del somni. Se’n tornà a Jerusalem, es va presentar davant l’arca de l’aliança del Senyor, va oferir holocaustos i sacrificis de comunió i va convidar tota la seva cort a un banquet.
16. Un dia, dues prostitutes anaren a veure el rei i van comparèixer davant seu.
17. Una d’elles digué:– Escolta, senyor meu! Jo i aquesta altra dona vivim a la mateixa casa. Jo vaig tenir un fill quan ella també era a casa,