4. I va dir a Josafat:– Vols venir amb mi a conquerir Ramot-Galaad?Josafat va respondre al rei d’Israel:– Jo faré com tu, el meu exèrcit farà com el teu, i els meus cavalls, com els teus cavalls.
5. Amb tot, Josafat va suggerir al rei d’Israel:– Abans, però, consulta el Senyor a veure què respon.
6. El rei d’Israel va aplegar els profetes, uns quatre-cents homes, i els preguntà:– ¿Convé que ataqui Ramot-Galaad, o ho haig de deixar córrer?Ells van respondre:– Puja-hi, que el Senyor la farà caure en mans del rei.
7. Llavors Josafat va demanar:– ¿No hi ha pas aquí cap més profeta del Senyor que poguéssim consultar?
8. El rei d’Israel va dir a Josafat:– Encara hi ha un home per mitjà del qual podríem consultar el Senyor, però el tinc avorrit perquè mai no em profetitza res de bo, només desgràcies. És Micàiehu, fill d’Imlà.Josafat va replicar:– Majestat, no parlis així!
9. Llavors el rei d’Israel va cridar un funcionari de la cort i li digué:– Corre, fes venir Micàiehu, fill d’Imlà.
10. Entretant, el rei d’Israel i Josafat, rei de Judà, seien, amb els vestits reials, cada un en un tron, a l’era que hi ha vora la porta de Samaria. Davant d’ells, tots aquells profetes entraven en deliri.
11. Sidquià, fill de Quenaanà, s’havia fet unes banyes de ferro i deia:– Això diu el Senyor: “Així donaràs banyades als arameus fins que no en quedi cap.”
12. Semblantment profetitzaven tots els altres profetes. Deien:– Puja a Ramot-Galaad, que triomfaràs! El Senyor la farà caure en mans del rei!
13. El missatger que havia anat a cridar Micàiehu li digué:– Els profetes prediuen, tots alhora, la victòria del rei. Que el teu oracle sigui com el d’ells: anuncia la victòria!
14. Micàiehu va respondre:– Et juro per la vida del Senyor que diré allò que el Senyor em dirà.