19. Micàiehu va afegir:– Doncs escolta encara la paraula del Senyor! He vist el Senyor assegut en el seu tron i tots els estols celestials que l’assistien, a dreta i esquerra.
20. El Senyor ha preguntat: “Qui seduirà Acab perquè pugi a Ramot-Galaad i caigui en la batalla?” L’un proposava una cosa; l’altre, una altra.
21. En aquestes, l’esperit de profecia s’ha avançat i, dret davant el Senyor, li ha dit: “Jo el seduiré.” El Senyor li ha preguntat: “De quina manera?”
22. Ell ha respost: “Seré un esperit que faci mentir tots els seus profetes.” El Senyor li ha dit: “El seduiràs. Te’n sortiràs. Vés i fes-ho així.”
23. Ara, doncs, el Senyor ha posat un esperit de mentida a la boca de tots aquests profetes teus, perquè té decidida la teva perdició.
24. Llavors Sidquià, fill de Quenaanà, va donar una bufetada a Micàiehu tot dient-li:– Com és que l’esperit del Senyor ha sortit de mi per parlar-te a tu?
25. Micàiehu li respongué:– Ja t’ho trobaràs el dia que hauràs d’anar a amagar-te a la cambra més secreta.
26. El rei d’Israel va ordenar a un dels seus homes:– Agafa Micàiehu, porta’l a Amon, el governador de la ciutat, i a Joaix, el fill del rei,
27. i digues-los: “Això ordena el rei: Tanqueu aquest home a la presó i tingueu-l’hi amb el pa i l’aigua racionats fins que jo tornaré victoriós.”
28. Però Micàiehu replicà:– Si tornes victoriós, senyal que el Senyor no parlava per la meva boca.I afegí encara:– Escolteu-ho, tots els pobles!
29. El rei d’Israel i Josafat, rei de Judà, van pujar contra Ramot-Galaad.
30. El rei d’Israel va dir a Josafat:– Jo aniré al combat vestit com un soldat qualsevol. Tu posa’t els vestits reials.El rei d’Israel, que anava d’incògnit, va entrar en combat.
31. El rei dels arameus havia donat aquesta ordre als oficials dels seus trenta-dos carros de guerra:– No ataqueu petit ni gran, sinó tan sols el rei d’Israel.
32. Quan els oficials dels carros van veure Josafat, es van pensar que era el rei d’Israel i es desviaren cap a ell per atacar-lo. Aleshores Josafat es posà a cridar,
33. i els oficials dels carros, en adonar-se que no era el rei d’Israel, el van deixar estar.
34. Però algú va disparar l’arc i, per casualitat, va ferir el rei d’Israel entre les juntures de la cuirassa. Acab va dir al qui menava el seu carro de guerra:– Gira i treu-me del camp de batalla, que estic ferit.
35. Però com que aquell dia la batalla va ser molt aferrissada, hagueren de deixar el rei dintre el carro enfront dels arameus, i al vespre va morir. La sang de la ferida s’havia escampat fins al fons del carro.
36. A la posta de sol va córrer un clam per tot l’exèrcit:– Cadascú al seu poble! Cadascú al seu territori!
37. El rei, ja mort, va arribar a Samaria, i allí el van enterrar.
38. Van rentar el carro amb l’aigua de la bassa de Samaria. Els gossos llepaven la sang i les prostitutes es van banyar amb aquella aigua, tal com havia anunciat la paraula del Senyor.
39. La resta de la història d’Acab, tot el que va fer, el palau d’ivori que va construir i totes les ciutats que va fortificar, tot consta en la Crònica dels reis d’Israel.